Miu Mirambell


Missmi Mis Migajas de Pan Ilustradora Miu Mirambell Herstory
Miu Mirambell es ilustradora y diseñadora gráfica.

Miu, que haces cuando no estás dibujando?


Quan no dibuixo llegeixo, molt. Tot el què trobo. Recordo la meva vida pels llibres que he llegit en cada moment -l’època dels russos, de la Plath, de la Martín Gaite, de les biografies de Circe, l’època Kundera, l’època Auster. Quan només em llegia Anagrama o quan adorava les edicions acabades d’arribar de Siruela. Aquest estiu he fet uns Blackie Books, estic molt mandrosa, haha  -.
Quan no dibuixo faig els sudokus i encreuats de lavanguardia. És malaltís. És una tradició familiar -crec que no en tenim cap més, només la de barallar-nos per les pàgines salmó-. 
Quan no dibuixo m’agrada sortir amb la brompton, respirar profundament, fer “esses” a les voreres amples i que l’aire em toqui a la cara encara que sigui molt fred. 
Quan no dibuixo a vegades treballo. 
Quan no dibuixo convisc amb un nen. Té 3 anys i és a casa en acollida. Té molts problemes però se’n sortirà. Passem moltes hores jugant amb un tren -mai no havia entès l’afició als trens en miniatura; bé, ara tampoc, en realitat-. quan dibuixo, ell dorm, perquè jo sempre dibuixo de nit.
Dibuixo de nits. Sempre.

 Tus búhos parecen más tristes que tus pájaros, es así?

Si estic a la casa familiar, imagino els mussols aprop, dins el bosc. No, no sóc jo qui els dibuixa tristos, és que els noctàmbuls, sempre ens esforcem molt per aguantar els ulls ben oberts i ens oblidem de l’expressió que resta a la cara. Les primeres hores del matí és per els ocells. N’hi ha un -que imagino que ajustant variacions horàries i, és clar, als canvis generacionals- piula i jo sé que és l’hora d’anar a descansar una estona abans en Julio no es desperti i comenci a cridar bondiaaaaaa, amb molta alegria.

En tu facebook hay un álbum que se titula ‘familia’ repleto de mujeres maravillosas que esquían en los años cuarenta. Una de ellas carga un rifle y sujeta con su mano derecha unas aves muertas. Quiénes eran?


Sí. Són els meus besavis a Núria. La meva família és tota de la plana de Vic i, contra el què es pensa, no només es dedicaven a la pagesia. Eren famílies cultes i sabien divertir-se. Parlaven francès i català i els agradava molt viatjar. La meva besàvia és la de l’escopeta. Que bèstia! Hi ha també les germanes de la meva besàvia. Miro fotos d’aquest temps, i en censuro moltes: en unes hi surt el meu besavi nu en una platja. També n’hi ha moltes d’ella en una plaça de toros. I de viatges a Portugal, a Itàlia i sobretot a Donosti. Els meus avis, però, van viure la postguerra i només en conservo 2 fotos, molt seriosos, de quan es van casar.

Con qué personajes históricos te gustaría tomar el té?



Dorothy Parquer, sense cap mena de dubte i, potser hi convidaríem a la Françoise Sagan. Ara mateix no us puc dir si seria a NY o a la ribera francesa. El què està clar, és que el té seria ben fort i amb un regust sospitós..

 

Podeu trobar la feina de la mi a:

http://missmi.tumblr.com/

http://www.fotolog.com/missmi

http://www.facebook.com/groups/144122002289503/

 

4 Comments

Add yours

+ Leave a Comment